Portem uns dies parlant d'aquest projecte i l'inici es va retrassant, tot això ha creat una mica d'ansietat a l'Ernest que dia rere dia m'ha demanat a veure quan començavem: bona notícia, el tenim motivat! ja està a punt per començar el llarg camí que li espera durant tot aquest temps. Mentrestant s'ha desfogat, ha fet el que no podrà fer a partir d'ara. Això també ens anirà a favor, a partir d'ara el tindrem centrat totalment en l'objectiu de cuidar-se.
Precisament aquest és el primer objectiu i el que li intentaré transmetre constantment, cuidar-se, aconseguir un bon nivell de salut, trobar-se bé amb ell mateix, perdre les ganes de fer el que no li va bé i tenir-lo constantment motivat per fer el que el seu cos li agrairà. Aquest és el primer pas, un cop aconseguit això la millora amb el rendiment caurà pel seu pròpi pes, només és qüestió de temps. Motivació i paciència, dos conceptes que amb tot son la clau de l'èxit. A veure si ho aconseguim.
Tirem enrere en el temps. Fa uns dies vam fer una primera entrevista amb la nostra màquina per posar els punts sobre les "is". Primer de tot es tractava de saber els seus hàbits (en el seu cas el fet que sigui el meu germà juga en contra seva ja que en tot moment sé què fa i què deixa de fer). La primera visita també ens serveix per prendre algunes mesures que ens serviran per valorar objectivament la seva evolució: el peso, li miro plecs de grassa, percentatge de greix corporal i medicions de perímetres. Tot això ho apuntem juntament amb els resultats de la prova d'esforç (que us comentarà més profundament en Jordi, el nostre preparador físic) i formarà part d'una base de dades que revisarem d'aquí un temps. No ens volem obsessionar en aquest aspecte ja que el més important és que ell es trobi bé però la conclusió més clara que traiem d'aquesta primera valoració és que tenim un pas important per fer: cremar grasses. Aquesta màquina ha de començar a portar menys pes a sobre per tal de millorar el rendiment, actualment és com si tinguéssim un cotxe esportiu prou potent però amb una carrosseria de camió, ho hem de canviar.
L'Ernest ha fet dietes en altres ocasions, amb millor o pitjor resultat, però sempre fent el conegut efecte "io-io", és a dir, tornant a augmentar pes ràpidament en el moment en què deixa la dieta. Estem parlant doncs d'una persona amb molta facilitat a guardar energia en forma de greix. Hi ha molta gent que es troba en la mateixa situació i això és degut a que tenen un genotip estalviador. Ha de fer pertant el que no ha fet fins ara: tornar als nostres orígens, és a dir, moure's molt i menjar menys. Però no menjar menys quantitat seguint amb 5 àpats al dia sinó que a partir d'ara li proposo menjar únicament 2 cops al dia i fer exercici en dejú, talment com si fos un home primitiu que hagués de sortir a caçar. Així que ja tenim a la nostra màquina en plan caçador, amb el seu "tapavergonyes" i la llança a punt. Si us el trobeu pels volts de Torelló correu, tindrà gana i un instint de supervivència molt activat!
En quant a la qualitat dels aliments li plantejo un tipus de nutrició basada en fruita, verdura, fruits secs, carn, peix i ous. De moment retirem completament els sucres i disminuïm molt els làctics, cereals i llegums, tot té el seu moment però a ell ara això no li convé. I per últim evidentment retirem els productes industrials, condició indispensable per obtenir un bon nivell de salut. Uns canvis molt fàcils d'explicar però difícils d'aplicar però la millor motivació serà que es trobi més fort i saludable, llavors probablement ja no s'en recordarà d'aquests aliments.
A veure com comença l'aventura, em sembla que aquests dies el veurem patir una mica, potser més irritable, potser més cansat... però evidentment aquest pas enrere és per fer-ne un altre endavant, i aquest serà molt més gran. Tal i com deia abans només necessitem dues condicions: motivació i paciència. Molta sort germanet!
Precisament aquest és el primer objectiu i el que li intentaré transmetre constantment, cuidar-se, aconseguir un bon nivell de salut, trobar-se bé amb ell mateix, perdre les ganes de fer el que no li va bé i tenir-lo constantment motivat per fer el que el seu cos li agrairà. Aquest és el primer pas, un cop aconseguit això la millora amb el rendiment caurà pel seu pròpi pes, només és qüestió de temps. Motivació i paciència, dos conceptes que amb tot son la clau de l'èxit. A veure si ho aconseguim.
Tirem enrere en el temps. Fa uns dies vam fer una primera entrevista amb la nostra màquina per posar els punts sobre les "is". Primer de tot es tractava de saber els seus hàbits (en el seu cas el fet que sigui el meu germà juga en contra seva ja que en tot moment sé què fa i què deixa de fer). La primera visita també ens serveix per prendre algunes mesures que ens serviran per valorar objectivament la seva evolució: el peso, li miro plecs de grassa, percentatge de greix corporal i medicions de perímetres. Tot això ho apuntem juntament amb els resultats de la prova d'esforç (que us comentarà més profundament en Jordi, el nostre preparador físic) i formarà part d'una base de dades que revisarem d'aquí un temps. No ens volem obsessionar en aquest aspecte ja que el més important és que ell es trobi bé però la conclusió més clara que traiem d'aquesta primera valoració és que tenim un pas important per fer: cremar grasses. Aquesta màquina ha de començar a portar menys pes a sobre per tal de millorar el rendiment, actualment és com si tinguéssim un cotxe esportiu prou potent però amb una carrosseria de camió, ho hem de canviar.
L'Ernest ha fet dietes en altres ocasions, amb millor o pitjor resultat, però sempre fent el conegut efecte "io-io", és a dir, tornant a augmentar pes ràpidament en el moment en què deixa la dieta. Estem parlant doncs d'una persona amb molta facilitat a guardar energia en forma de greix. Hi ha molta gent que es troba en la mateixa situació i això és degut a que tenen un genotip estalviador. Ha de fer pertant el que no ha fet fins ara: tornar als nostres orígens, és a dir, moure's molt i menjar menys. Però no menjar menys quantitat seguint amb 5 àpats al dia sinó que a partir d'ara li proposo menjar únicament 2 cops al dia i fer exercici en dejú, talment com si fos un home primitiu que hagués de sortir a caçar. Així que ja tenim a la nostra màquina en plan caçador, amb el seu "tapavergonyes" i la llança a punt. Si us el trobeu pels volts de Torelló correu, tindrà gana i un instint de supervivència molt activat!
En quant a la qualitat dels aliments li plantejo un tipus de nutrició basada en fruita, verdura, fruits secs, carn, peix i ous. De moment retirem completament els sucres i disminuïm molt els làctics, cereals i llegums, tot té el seu moment però a ell ara això no li convé. I per últim evidentment retirem els productes industrials, condició indispensable per obtenir un bon nivell de salut. Uns canvis molt fàcils d'explicar però difícils d'aplicar però la millor motivació serà que es trobi més fort i saludable, llavors probablement ja no s'en recordarà d'aquests aliments.
A veure com comença l'aventura, em sembla que aquests dies el veurem patir una mica, potser més irritable, potser més cansat... però evidentment aquest pas enrere és per fer-ne un altre endavant, i aquest serà molt més gran. Tal i com deia abans només necessitem dues condicions: motivació i paciència. Molta sort germanet!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada