Fa quatre
setmanes ens reuníem en Jordi, l’Eduard i un servidor per parlar de com havien
anat aquests primers cinc mesos de preparació i per planificar la
temporada. La valoració és molt
positiva. He perdut molt pes, he
millorat molt la salut, he canviat els hàbits alimentaris i he fet que l’esport
ja sigui quelcom habitual a la meva vida. Per preparar el nostre objectiu
principal que son els Matxos 2013, d’aquí ve el nom del projecte, no podíem
començar onze mesos abans. Per tant, ho vam dividir en dos cicles. El primer de
cinc mesos on he acumulat una bona base, un petit descans que han estat les
últimes quatre setmanes on he fet un descans actiu, i el segon cicle que
comença ara amb un entrenament específic per afrontar la propera temporada amb
els Matxos com a punt final. Entremig hem d’acabar de perfilar les curses on
participaré. És molt probable que fem la Eco Mitja Marató de Vic, alguna Sant
Silvestre com la de St. Quirze i Campdevànol, la cursa de Na’Dalt de Bellmunt,
la Marató de Campdevànol, la Marató de la Vall del Congost. De moment la única
confirmada és la última a Aiguafreda.
Després de dues
setmanes fluixes d’entrenaments, una
setmana al llit amb grip i una altra setmana post-grip amb un refredat de
cavall arribàvem a la setmana passada amb la intenció de fer un test de cursa a
la Matagalls-Vic. Les sensacions prèvies no eren bones ja que tants dies de
mals entrenaments i bastanta deixadesa amb la dieta feien que em sentis una
mica inflat d’estómac i amb poques forces. No tenia inscripció ja que es van esgotar
en un parell de dies i tot i que el meu manager va intentar dialogar amb
l’organització es veu que el Matxo no és prou conegut i no m’hi van voler.
Evidentment és broma. Vaig enviar un mail a la organització però al no
contestar-me vam decidir fer-la lliurement carregat amb el camelback, ampolles
i menjar ja que no tindria avituallaments. La primera intenció era fer-la
conjuntament amb l’Eduard però es va posar malalt i em va sortir l’oportunitat
d’anar-hi amb dos més de Torelló que pujaven a Collformic amb cotxe propi tot i
tenir la inscripció feta i plaça amb el bus.
A les 6:00 tocava
el despertador i marxàvem cap a Collformic a les 6:40. A les 7:35 començàvem la
marxa després de que els companys fessin la cua per segellar la targeta. El
primer tram que puja cap al Matagalls amb unes rampes considerables la vaig fer
caminant intentant mantenir un ritme alt. Les primeres sensacions eren bones ja
que les cames les tenia fresques. Al cap de poc ja trobàvem una pista que es
desviava de la pujada al Matagalls on les rampes eren menys dures. Aquí vaig
acabar de confirmar que em trobava força bé. Podia trotar sense problemes a les
pujades però se’m plantejava un dilema, deixava els companys i anava tota
l’estona en solitari o els esperava. El dilema va durar poc ja que el favor que
em van fer portant-me amb cotxe no es mereixia que els abandonés. Tot i que
podia acabar-la sol i esperar-los a la línia d’arribada, només de pensar en el
fred que passaria sense recanvi de roba em va fer tirar enrere. Per tant, em vaig agafar la marxa com a un test
però sense pensar en el global. Per exemple, en el primer corriol que deixa la
pista esmentada anteriorment provava de mantenir un bon ritme baixant i de
millorar la tècnica. Que és un dels punts dèbils que tinc. He canviat la manera
de baixar per no doblegar-me tant els turmells. Al obrir els peus en forma de V
i en mantenir millor concentració ha fet que baixi molt més segur i ràpid.
Després de l’esmorzar on vaig esperar els companys començava el nou recorregut
que era guapíssim! Els companys del Centre Excursionista de Vic ens van
obsequiar amb un recorregut ple de corriols, desconeguts almenys per mi,
excepcionals. Vaig provar-me en pujades per veure com estava de forma. Menys en
algunes rampes dures que era una irresponsabilitat intentar córrer vaig poder
trotar en tot el recorregut. Això sí, fent parades o disminuint el ritme per
fer reagrupament amb els companys. Pel que fa a l’alimentació vaig aguantar tot
el recorregut amb mig entrepà de botifarra obsequi d’un dels companys que li
sobrava i un tros de plàtan i galeta que em va donar un participant que em
devia veure amb cara de gana quant em mantenia apartat dels avituallaments.
Podríem dir doncs
que l’aspecte positiu és que em vaig trobar molt més bé del que creia que
estava. Vaig tornar a recuperar la motivació que últimament havia minvat.
L’aspecte negatiu és que a partir del km 20 vaig tenir algunes molèsties als
isquios i vaig acabar els últims kilòmetres amb les cames bastant carregades. Degut
a que gran part del recorregut és de baixada. Però res que no se solucioni amb
més entrenament. El temps total final van ser 4h 30’ en els 33 km de recorregut.
Comptant que vaig estar parat 45’ i que no vaig mantenir durant tot el recorregut
ritme de cursa, pel que he explicat anteriorment, podem estar molt contents.
Ara a entrenar
fort i a fer les coses lo millor possible perquè això dels Matxos s’apropa. I
els tests que em queden fins a final d’any no son els que s’adapten millor a les
meves característiques. La Eco Mitja Marató de Vic on he de veure si sóc capaç
de mantenir ritmes alts. Tinc els meus dubtes. Les Sant Silvestres que
generalment son curses ràpides que tampoc s’adapten al meu físic o la cursa de
Na’Dalt on les pulsacions es mantenen entre el 90-100% durant tota l’estona. I
és que porto molt pocs entrenaments o quasi cap amb pulsacions tant altes. A
veure com va.
