Valoració primers 15 dies del projecte

Els començaments sempre són complicats. I no ho dic perquè m’estigui costant seguir la dieta

o l’entrenament. Em costa més escriure al blog que l’ho altre. I és que després de tocar fons als  Matxos 2012, on per cert no em va respondre ni les cames ni el cap fruit de la mala nutrició i del poc entrenament, he tornat a gaudir entrenant. Feia temps que no desitjava plegar de treballar per anar a córrer o agafar la bici. Aquella mandra que fa que diguis: “demà començo”. L’he perduda, esperem que per molt temps.

En aquests 15 dies primers del projecte crec que he realitzat bons entrenaments. Alternant sessions de running amb BTT o sobretot carretera. I és que ja tinc la desitjada Scott Foil 20 que m’ajudarà moltíssim amb el meu entrenament. De moment i durant un parell de mesos estic fent base. He de dir que és el primer cop que ho faig i és molt complicat. A la mínima que corro i vull fer desnivell les pulsacions es disparen. El mateix amb BTT. I no diguem de la bici de carretera. Quines ganes d’apretar un cop hi puges. He intentat fer-ho l’ho millor possible, però com he dit en les sessions de carretera que en porto algunes no ho he aconseguit del tot. Aquest cap de setmana vaig fer els Pedals d’en Serrallonga i el primer dia on s’acumula un 75% del desnivell positiu tampoc ho vaig aconseguir. He de millorar en aquest aspecte encara que en la majoria dels entrenament ho he fet prou bé.

El que més em preocupava era la dieta. I el temut dejú. La veritat és que estic aguantant molt bé no esmorzar als matins. Una infusió de tè verd amb gengibre és suficient per arribar a l’hora del dinar. I per les tardes també ho aguanto molt bé. Però el dissabte o diumenge que em toca descans se’m fa el dia molt llarg. És aquí on ho passo pitjor. Hauré de buscar-me alguna activitat i no estar-me a casa. En general menjo força bé. No se’m fa pesat ni avorrit seguir la paleodieta. Però sí difícil prescindir dels sucres que és un dels objectius. Amb un tio com jo que estic totalment enganxat a la xocolata és una missió molt difícil. Però ho estic portant prou bé. El divendres en puc menjar en poca quantitat. Com a premi per la feina ben feta durant la setmana. Ara bé, aquest cap de setmana no n’he pogut estar de fer una birra després de la primera etapa dels Pedals d’en Serrallonga i rematar-ho amb un gintònic. Costarà perdre aquests costums...

Les sensacions dels primers 15 dies són molt bones. He perdut pes i em noto desinflat. Em sento més lleuger i ho noto en els entrenaments. La salut afecta l’estat d’ànim, i amb això hi he notat. Tot i que em falta molt estem en el bon camí.

Acord de mínims. O màxims!!

Uns dies després ens retrobem amb l'Ernest per veure com ha anat la prova d'esforç i alguns dels tests que li vaig proposar. A més també li vaig encarregar que fes una proposta d'objectius esportius que es volia plantejar durant aquest any. A part de La Cursa del Matxos 2013 està clar.

- Bones Ernest, com va tot?

- Et porto tota la feina feta!

- Osti tu! Bon fitxatge!!

I bla, bla, bla, bla,..... mitja hora després ens posem a parlar d'entrenament, que en definitiva aquesta era la idea.

Completo part de la seva fitxa amb els resultats de la prova d'esforç i de les proves que ha fet durant aquests dies. La prova d'esforç... es veu que va ser una estona prou interessant. Però això ja us ho ha explicat ell mateix.

Després d'anotar totes aquelles dades que em semblen rellevant passem a la segona part, posar en comú els seus objectius i valorar una mica com ho podem fer per lligar-los dins la programació. De totes maneres tots dos tenim clar, com ja us va comentar ell, que un primer objectiu ser perdre uns quilets.

- Així què Ernest! Ja t'has marcat una mica quines curses t'agradaria fer aquest any.

- I tant! Et porto una llista. Si creus que n'hi ha algun que ens ha de fer anar malament per la planificació m'ho dius eh!

Em passa un full Din A-4 que abans de començar a llegir ja m'espanto.

- Què fots!! Si aquí hi ha més objectius que dies té l'any!!

- És que no m'acabava de decidir i he pensat que si cas ja ho faríem entre tots dos.

Doncs vinga, la següent part de la reunió la dedicarem a confeccionar una mica el calendari tenint en compte les seves preferències, el seu nivell de forma, les característiques de la cursa, el dia que tenen lloc,...

Normalment aquest és un dels aspectes importants a l'hora de planificar una temporada i uns entrenaments ja que cal consensuar i arribar a un acord per tal l'esportista pugui gaudir de l'entrenament i presentar-se a aquelles activitats i curses que més el motiven, però tot això tenint en compte que sigui un plantejament factible i tenint molt clar que hi ha uns objectius principals i uns de secundaries, i que aquests segons no han de condicionar els primers.

Després d'una estona de fer-la petar ja tenim el calendari confeccionat, i per tant la primera part de la feina feta. Ara ja toca començar a entrenar!!

- Doncs bé Ernest, dilluns comencen els entrenaments de veritat! Preparat?

- I tant!!

Ja em dono compte que està cansat de tantes històries i que el què té ganes és de començar a córrer.

- Doncs au! El cap de setmana et passo les primeres sessions a veure com va tot plegat.

Resultat de la prova d'esforç

Tal com ja va explicar l'Ernest, durant la prova d'esforç que va realitzar les sensacions no van ser molt bones, no tan per si es sentia més o menys en forma sinó pel fet que tota la maquinària que et posen l'emprenyava una mica.

Tot això va fer que a la meitat de la prova li haguessin de treure la màscara que comptabilitza tot allò relacionat amb el consum d'oxigen. Així que una vegada finalitzada la prova no vam poder utilitzar aquestes dades.

Per sort no només avaluaven aquest aspecte sinó que també tenien en compte l'acumulació de lactat, controlada per una petita punxada cada cert període de temps, d'on n'extreuen una mostra de sang.

Així doncs una vegada realitzada la prova vam poder tenir, almenys, una petita part d'informació que és de gran interès per saber quines són les característiques actuals de l'Ernest pel què fa a la capacitat física de la resistència. Observem quins són els seus llindars aeròbics i anaeròbics, I el què és més important, en quin moment de l'esforç sobrepassa cadascun d'aquests llindars. Per altra banda, com tota prova d'esforç, també vam poder comprovar que el seu cor es comporta correctament durant l'aplicació d'esforços màxims.

Altres informacions que haurien estat interessants són totes aquelles referents als consums d'oxigen, les freqüències cardíaques,... però tot això no va ser possible en no poder realitzar tota la prova amb la màscara de gasos.

Una vegada analitzades totes les dades obtingudes arribo a la conclusió que l'Ernest pot respondre correctament a esforços de llarga durada però sempre a intensitats força baixes. No està massa entrenat a mantenir intensitats moderades o altes durant un període més o menys llarg de temps, i per altra banda li és difícil recuperar-se si realitza aquests tipus d'esforços.

Així doncs ja tenim unes primeres dades que ens seran de gran utilitat per començar a pensar com plantejarem els entrenaments, i que d'aquí uns mesos ens permetran contrastar i avaluar els resultats i la millora de l'Ernest pel què fa a la resistència.

Hi havia una vegada...

Hi havia una vegada, fa uns dos milions d'anys, en un petit poblat de l'est de l'Àfrica hi vivia un jove que es deia Ernest. L'Ernest estava preocupat, feia tres dies que no menjava absolutament res i es començava a sentir baix d'energia. Va anar a la nevera i... ai perdona! que no hi havia nevera! La gana començava a preocupar-lo seriosament, no podria estar gaire temps més així.

El poble on vivia l'Ernest era un poble humil, molt petitó, al costat d'una ribera que la major part de l'any estava seca i on en aquelles èpoques predominaven matolls poc o gens nutritius. La gent del poblat sortia cada dia a buscar altres zones més fèrtils per tal d'instal·lar-se però en aquella època de crisi tot estava sec, cada dia la gent del poble tornava a casa amb la cua entre cames, no trobaven res i per si fós poc el govern no els hi donava cap subsidi d'atur.

Quan l'Ernest es va adonar que la situació era realment insostenible va decidir que només hi havia una sol·lució, havia de marxar del poblat i buscar algun aliment. Així que ja tenim a l'Ernest preparat per sortir amb un calçat últim model que havia fabricat el seu pròpi cos a les plantes dels peus i que tenien el punt just de sensibilitat, amortiguació i protecció que ell necessitava (tecnologia pura). Busca sense èxit el seu camelback i l'iPod, però després s'adona que encara falten uns quants milions d'anys perquè s'inventin... mala sort! tant bé que l'hi hagués anat... Quan es posa a córrer pensa que si pogués tindria mandra, que potser li agradaria estirar-se al sofà tot veient l'últim capítol de Terranova, però en aquest cas no hi ha mandra que valgui, és la seva vida i la de la seva família la que està en joc.

Després de córrer a ritme suau durant tres o quatre hores, a vegades caminant per tal de recuperar-se una mica, per fi troba un petit rierol mig sec on podrà beure, de fet beurà molt ja que potser no en trobarà cap altre fins d'aquí una bona estona. A prop del rierol també hi ha uns matolls amb uns petits fruits que li donaran una mica d'energia per seguir endavant. Tot seguint la recerca veu unes petjades d'uns antílops que hores enrere havien passat per allà, segurament buscaven aigua al rierol. No poden ser gaire lluny! 

Des de lluny divisa una bona senyal, uns voltors que fan cercles, senyal inequívoca que hi ha menjar fresc a prop. S'ha d'afanyar ja que deuen estar a una hora de camí, ara sí, a pas lleuger.

Com que l'Ernest és un jove fort i acostumat a córrer grans distàncies més o menys ràpid arriba a temps i després d'espantar els voltors es fa amb unes restes d'antílop encara fresques, una carn realment deliciosa. No pot aguantar més i menja fins que queda ben tip. Tot el que queda d'aquell animal, que encara és molt s'ho carrega a l'esquena i torna cap al poblat on es posaran molt contents en veure aquella peça. Tindran una mica de carn, uns molls de l'òs amb molta proteïna i sobretot un crani encara per trencar on hi ha l'aliment que farà que al cap d'uns milions d'anys aquest jove sigui un bon informàtic: un cervell farcit de grasses DHA! per llepar-se els dits!

L'Ernest avui ha recorregut prop de 80 quilòmetres a ple sol i està molt cansat, només té ganes d'estirar-se i descansar uns dies, i ho fa. Més val que guardi forces perquè d'aqui uns dies potser li tocarà fer el mateix.

******

Aquesta història tot i ser fruit de la meva invenció, i tot i tenir segurament moltes coses que poden ser incoherents, no està tan lluny de la realitat que viviem fa unes quantes moltes generacions. En aquelles èpoques necessitavem un sistema que ens guardés fàcilment l'energia per poder passar dies sense menjar, èpoques de l'any molt poc fèrtils i sobretot per poder-nos moure per aconseguir el nostre aliment. Amb el pas d'aquests anys el mon ha evolucionat molt, ara podem sortir a córrer de calçats, amb l'iPod, o fins i tot podem decidir no córrer. Tenim aliment constantment al nostre abast, la nevera ben plena per poder menjar abans de fer qualsevol tipus de moviment, menjant la majoria de vegades per sobre de la nostra necessitat. Tot i aquests canvis que hi ha hagut durant tots aquests anys nosaltres no hem canviat tant i molta gent segueix tenint aquest sistema de reserva d'energia activat. Aquesta paradoxa és la que porta a molta gent a engreixar-se fàcilment, a no tenir èxit amb certes dietes. Amb l'Ernest del segle XXI hem d'aconseguir, salvant distàncies, reproduïr aquestes situacions: moviment en dejú, saltar àpats, activar altre cop la gana i la sed i que quan mengi i begui ho faci bé, amb productes naturals. Us sembla coherent? coherent sí però fàcil ja ho veurem...

Comencem a treballar

Portem uns dies parlant d'aquest projecte i l'inici es va retrassant, tot això ha creat una mica d'ansietat a l'Ernest que dia rere dia m'ha demanat a veure quan començavem: bona notícia, el tenim motivat! ja està a punt per començar el llarg camí que li espera durant tot aquest temps. Mentrestant s'ha desfogat, ha fet el que no podrà fer a partir d'ara. Això també ens anirà a favor, a partir d'ara el tindrem centrat totalment en l'objectiu de cuidar-se.
Precisament aquest és el primer objectiu i el que li intentaré transmetre constantment, cuidar-se, aconseguir un bon nivell de salut, trobar-se bé amb ell mateix, perdre les ganes de fer el que no li va bé i tenir-lo constantment motivat per fer el que el seu cos li agrairà. Aquest és el primer pas, un cop aconseguit això la millora amb el rendiment caurà pel seu pròpi pes, només és qüestió de temps. Motivació i paciència, dos conceptes que amb tot son la clau de l'èxit. A veure si ho aconseguim.
Tirem enrere en el temps. Fa uns dies vam fer una primera entrevista amb la nostra màquina per posar els punts sobre les "is". Primer de tot es tractava de saber els seus hàbits (en el seu cas el fet que sigui el meu germà juga en contra seva ja que en tot moment sé què fa i què deixa de fer). La primera visita també ens serveix per prendre algunes mesures que ens serviran per valorar objectivament la seva evolució: el peso, li miro plecs de grassa, percentatge de greix corporal i medicions de perímetres. Tot això ho apuntem juntament amb els resultats de la prova d'esforç (que us comentarà més profundament en Jordi, el nostre preparador físic) i formarà part d'una base de dades que revisarem d'aquí un temps. No ens volem obsessionar en aquest aspecte ja que el més important és que ell es trobi bé però la conclusió més clara que traiem d'aquesta primera valoració és que tenim un pas important per fer: cremar grasses. Aquesta màquina ha de començar a portar menys pes a sobre per tal de millorar el rendiment, actualment és com si tinguéssim un cotxe esportiu prou potent però amb una carrosseria de camió, ho hem de canviar.
L'Ernest ha fet dietes en altres ocasions, amb millor o pitjor resultat, però sempre fent el conegut efecte "io-io", és a dir, tornant a augmentar pes ràpidament en el moment en què deixa la dieta. Estem parlant doncs d'una persona amb molta facilitat a guardar energia en forma de greix. Hi ha molta gent que es troba en la mateixa situació i això és degut a que tenen un genotip estalviador. Ha de fer pertant el que no ha fet fins ara: tornar als nostres orígens, és a dir, moure's molt i menjar menys. Però no menjar menys quantitat seguint amb 5 àpats al dia sinó que a partir d'ara li proposo menjar únicament 2 cops al dia i fer exercici en dejú, talment com si fos un home primitiu que hagués de sortir a caçar. Així que ja tenim a la nostra màquina en plan caçador, amb el seu "tapavergonyes" i la llança a punt. Si us el trobeu pels volts de Torelló correu, tindrà gana i un instint de supervivència molt activat!
En quant a la qualitat dels aliments li plantejo un tipus de nutrició basada en fruita, verdura, fruits secs, carn, peix i ous. De moment retirem completament els sucres i disminuïm molt els làctics, cereals i llegums, tot té el seu moment però a ell ara això no li convé. I per últim evidentment retirem els productes industrials, condició indispensable per obtenir un bon nivell de salut. Uns canvis molt fàcils d'explicar però difícils d'aplicar però la millor motivació serà que es trobi més fort i saludable, llavors probablement ja no s'en recordarà d'aquests aliments.
A veure com comença l'aventura, em sembla que aquests dies el veurem patir una mica, potser més irritable, potser més cansat... però evidentment aquest pas enrere és per fer-ne un altre endavant, i aquest serà molt més gran. Tal i com deia abans només necessitem dues condicions: motivació i paciència. Molta sort germanet!

La prova d’esforç

Quins nervis! El dia va arribar. M’enfrontava a algo que em feia molt respecte. Sabia que la meva forma no era gens bona. Venia d’una setmana Santa de festa nocturna que només podia perjudicar una mica més els meus mals resultats. Però ben pensat em preocuparia més si d’aquí a un any aquestes males sensacions em tornéssin a venir al cap. Esperem que no sigui així.

Des d’un bon començament el ‘catxondeo’ va ser general. Sí, estic molt passat de kilos i faig una panxa considerable. Però això és la dificultat del projecte. Eliminar-la completament (uf!).

Jordi: ‘Edu, em sembla que tindrem molt feina!’

Eduard: ‘Potser sí!’

Doctor: ‘Ernest, t’imagines un motor de F1 en un xassís de camió? Eh que no tiraria? Has de perdre kilos!’

Ernest: ‘(que pesats que són!!)’

Em fan totes les proves prèvies i pujo a la bicicleta estàtica amb aquella incòmode màscara per ‘respirar’. Poso entre cometes respirar perquè es pot fer de tot menys això. Portava a sobre una mica de refredat que al pressionar-me el nas em donava una sensació d’agobio bestial. Sempre m’havien dit que s’havia d’agafar aire amb el nas i treure’l per la boca. I amb això només podia respirar amb la boca. Total, que al cap d’uns 8 minuts de prova me l’hagués arrencat sense miraments jo mateix. Però educadament vaig imposar que m’ho traiéssin. Vaig fer la resta de la prova sense la màscara i pel que em van dir els resultats són dins un barem dels considerats normals. Només faltaria que haguessin descobert una bèstia parda. A aquestes èpoques de la meva vida em fotria molta mandra haver de triomfar!

Perquè m’he involucrat en aquest projecte

En primer lloc he de dir que això de mostrar públicament el que faig em resulta molt difícil, tot i que últimament he perdut bastant la vergonya degut a un altre projecte que està en funcionament fa més d’un any (Projecte UperU al Facebook).

Quant l’Eduard em va proposar participar en aquest projecte no m’ho vaig pensar dos cops. Necessitava una motivació important per tornar a recuperar la forma física i sobretot el cap que he perdut ja fa bastant temps. Sí que per moments la meva ment es negava a mostrar la meva pèssima forma física en públic. Però sí realment el que es tracta és de millorar en salut i qualitat de vida benvingut sigui. Sé que al tractar-se d’un projecte del meu germà intentaré fer les coses l’ho millor possible.

Com he dit en la meva descripció sóc també esportista de nit. Com deia un gran filòsof: ‘La noche me confunde’ (Dinio). Aquest és un dels grans problemes juntament amb el menjar. M’agraden massa! I la meva vida havia agafat un camí que incloïa aquests meus dos grans vicis. I el millor dels vicis, l’esport, havia agafat un camí molt secundari. Aquest projecte que posem en marxa ha de fer que la meva vida s’encamini altre cop cap al camí correcte, mostrar a la gent els beneficis de l’esport i una dieta sana, i sobretot la manera de treballar de l’Eduard i en Jordi. Tot i que jo sóc el protagonista principal pel que fa a la imatge, ells són els veritables professionals. Espero estar a l’altura i poder ajudar-los molt fent les coses tant ben fetes com em sigui possible.

Primera trobada amb l'Ernest

El passat mes de febrer vaig tenir la primera trobada amb l’Ernest i l’Eduard per parlar de projecte. Va ser el primer contacte entre tots tres. El primer objectiu era acabar de convèncer l’Ernest i enredar-lo a que sigui el nostre “conillet d’índies”. Objectiu complert!! La cosa comença bé!!

Una vegada amb l’Ernest a disponibilitat total (o gairebé) ens posem a treballar. A mi em toca preparar-lo físicament i mantenir-lo amb la motivació a dalt de tot per aconseguir, d’aquí un any, “El íncreible Ernest”, una bèstia capaç de fer la cursa dels Matxos volant per sobre el cims més alts de les comarques d’Osona, la Garrotxa i el Ripollès.

La primera cosa que li proposo a l’Ernest, després d’omplir un parell de qüestionaris, és que faci una prova d’esforç i alguns tests. L’objectiu és poder fer un diagnòstic inicial del seu nivell de forma i assegurar-nos que la seva màquina funciona perfectament. Ell accepta sense cap problema. Suposo que en part perquè encara no li he acabat d’explicar ben bé en que consisteix tot això (a poc a poc i a pair bé!!), o potser perquè encara no em té prou confiança per engegar-me’n alguna! el fet de no disposar d'hora per la prova d'esforç fins a finals d'abril fa retrassar una mica l'inici dels entrenaments.
Jordi: Quedem que demano hora per realitzar la prova d’esforç.
Ernest: I tant!! Ja en tinc ganes!!
Jordi: Au doncs, et dic alguna cosa (per dintre pensava: pobre, com patirà)

També li encarrego que de seguida que pugui em passi un llistat (no molt llarg) d’alguns objectius, a nivell esportiu, que li agradaria fer durant aquest proper any.

Fins aquí la primera trobada oficial!