L'objectiu de l'Ernest és, a nivell esportiu, un objectiu de resistència. Això implica, en el seu cas, que primer de tot s'aprimarà. Per què? Doncs evidentment per carregar menys quilos a l'esquena quan surti a fer el seu esport preferit, però a més això voldrà dir que el seu cos ha començat a aprendre a treure energia a partir de les grasses, i aquesta és una condició indispensable per millorar el rendiment dels esportistes de resistència.
El nostre cos pot guardar unes 900Kcal de glucosa emmagatzemada però pot guardar unes 120.000 Kcal de triglicèrids intramusculars, és a dir grasses (Chakravarthy and Booth 2004). Però sense una bona capacitat per utilitzar aquestes grasses aquesta gran font d'energia no ens será útil. Durant l'exercici de resistència el múscul preferentment utilitza la oxidació dels àcids grassos mentre conserva el glicògen, i això evolutivament té una raó i és el fet de sempre guardar un racó d'energia ràpida i eficient per tal de sobreviure, en l'esport això voldrà dir que quan arriba el moment de fer un esprint disposarem de suficient glucosa per fer-lo, ja que el nostre múscul l’ha sabut guardar per quan feia falta.
I com aconseguir que el nostre cos comenci a funcionar d'aquesta manera? doncs ho heu encertat! amb els entrenaments en dejú. I és que l'entrenament amb baixa disponibilitat de glucosa produeix una sèrie d'adaptacions a la cèl·lula muscular per tal de facilitar la producció d'energia a través de l'oxidació de les grasses, millora la producció dels enzims que influeixen en la capacitat oxidativa muscular i millora la degradació de les grasses a la cèl·lula muscular de les fibres tipus I, és a dir les fibres de resistència (Van Proeyen, Szlufcik et al.).
I no tan sols això, pels qui dubten si els dejunis intermitents són eficients en esportistes els diré que amb únicament 6 hores sense menjar el cos comença a fabricar una proteïna (MHCIb) encarregada de l’estimulació de la formació de fibres tipus I, fibres de resistència. I un dejuni de 12 hores provoca un augment de la producció dels enzims encarregats de la oxidació dels àcids grassos (de Lange, Moreno et al. 2007) O sigui, que a l’hora de buscar rendiment i si estem parlant d’esportistes de resistència els dejunis són més que un bon complement de l’entrenament.
Aquesta és una de les bases que està treballant l’Ernest des del primer dia del projecte, ja porta 5 setmanes amb entrenaments en dejú i dejunis intermitents, o sigui que el seu cos comença a utilitzar les reserves que té guardades per tal de treure energia i a canviar el seu tipus de musculatura.
Ja veieu que tot l’esforç té una bona finalitat i esperem que una bona recompensa, però això ja ho veurem més endavant.
Les cares de "pàjares" formen part d'un bon entrenament
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada