Sensacions primer mes i mig

Ja fa un mes des de l’últim cop que vaig escriure en el blog. No ho havia fet anteriorment ja que no hagués explicat res de nou. Fer base ja ho té això. És molt monòton. Ja fa tres setmanes que estic fent un entrenament més específic supervisat pel nostre entrenador en Jordi. En cada sessió sigui corrent o amb bicicleta puc veure clarament la meva millora. Una de les millores més evidents és que he baixat considerablement les pulsacions en repòs. Tot i que mai he fet el càlcul correcte crec que les meves pulsacions en repòs abans de començar el projecte rondaven entre 65-70ppm. Ara sense fer el càlcul correcte ja que les he mirat sense repòs absolut estic a les 54ppm. Una altra millora que he notat és que abans em costava molt baixar de 155ppm corrent en pla. I quant ho feia el ritme era molt lent. Ara tinc feines a aconseguir pujar-hi (sempre que no sigui en pujada, clar!). En pla puc mantenir ritmes de 5’ el kilòmetre per mantenir-me a 160ppm.

Segueixo fent els entrenaments en dejú. No em costa gens ni mica. A tots aquells que em diuen que estic boig, no us preocupeu. Sobrevisc i m’agrada la sensació de córrer amb la panxa buida. Ara bé, intento estar en dejú les dues primeres hores. I només en comptades ocasions si em trobo molt bé no menjo res. Tot i que quasi bé no he fet tirades de més de 2h 30’. És curiós que l’únic dia que vaig entrenar amb la panxa relativament plena fos el dia que més malament em vaig trobar. Volia fer un entrenament de 2h 30’ i em vaig haver de quedar amb 1h 30’. I amb la sensació de no haver servit per res. En canvi, he pogut comprovar que ja no depenc dels gels, barretes, begudes isotòniques, etc... Fa tres setmanes feia  la Vic-Platja d’Aro amb BTT completament amb dejú. A Susqueda quant ja portàvem poc més de dues hores vaig menjar fruita i en els següents avituallaments també. I tenia forces de sobres. L’any passat crec que portava més entrenament de BTT i les sensacions van ser molt diferents. Vaig arribar amb les forces molt justes tot i prendre’m gels, barretes i més menjar que no pas aquest any. També m’he posat a prova en un parell d’ocasions. Una pujant al Matagalls des de Seva. Total 30 kilòmetres. I l’altre en una sortida que vam fer la setmana passada i on ens van sortir 50 kilòmetres amb 2000 metres de desnivell positiu (que no està gens malament). En les dues sortides vaig menjar un plàtan i quatre peces de fruita dessecada (després de les dues primeres hores). I vaig aguantar perfectament. Evidentment que en la sortida de 50 kilòmetres les cames van acabar una mica engarrotades, però la sensació de tenir forces de sobres per fer kilòmetres feia molt temps que no la tenia..

Pel que fa la dieta la porto molt bé. Mentiria si digués que l’he seguit en un 100%. Entremig he tingut algun sopar i alguna festa camuflada que m’han fet desviar-me una mica, però res més lluny d’això. Com us explicava l’Eduard he perdut bastant quilos. I això es nota molt en el rendiment. Em sento més lleuger i amb forces de córrer a les pujades. Abans em costava molt perquè sempre tenia les cames cansades. També m’ha millorat l’estat d’ànim que en definitiva és un dels objectius principals. El sentir-se bé amb un mateix. Cosa que a mi sempre m’ha costat molt.

No vull fotre-us més el rotllo. Aniré escrivint quant tingui alguna cosa que dir, algun entrenament per explicar o quant participi en alguna cursa. De moment ja puc dir que el 15 de Setembre tornaré a participar a la Matagalls-Montserrat. En Jordi m’ha donat permís. Ja veurem com hi arribo i com l’hauré d’afrontar. Però serà un bon test els seus 84 kilòmetres. A més no es tracta d’una ‘cursa’ molt dura pel que fa a desnivell. Abans hem de veure si és bo que faci algun test en alguna altra cursa. Us seguirem informant!